11
Just-a-tornado

Migdiada de rossinyols

I el roig dolor de la sang rajant el seu cos en tonalitat menor
mentre l'orquesta de rossinyols li canta el requiem,
i són callats a crits per un veí que no pot dormir la migdiada.

I un colom porta la pau en el seu bec
peró no sap cantar
i la pau es torna amarga i es marceix.

I la llengua plora en una finestra
les seues llágrimes fan un riu on t'ofegues
i la teua roba sura i parará a la mar.

I sense aire i sang dorms,
envoltat d'aigua, els peixos s'amaguen de tu
i tens els ulls tancats malgrat que hi ha molt que vore.

I, i, i, i,i... sempre esperant l'últim terme de l'enumeració.
Cerques un punt final per a escriure el nou vers perfecte.
Una nova estrofa per a la llengua.

Publicado la semana 11. 09/03/2020
Etiquetas
Vicent Andrés Estellés
Compartir Facebook Twitter
Género
Poesía
Año
I
Semana
11
Ranking
0 28 0