Semana
35
Jo, Ybáñez

JA ERA HORA QUE HO PARLAREM

Género
No ficción
Ranking
1 25 0

- Yyyee, que son les nou i mitja i portem més de tres hores pegan-li -diu xillant un dels treballadors.

- Ostia¡, pues ja ho tinguem be, "nem" a esmorzar -diu un company.

- "Mone" -diu el tercer.

I els tres treballadors deixen el que están fent, es renten les mans i se'n van al bar més proper a fer-se el merescut esmorzaret.

- A mi dus-me l'entrepà de la casa pero fica-li bona cosa d'all.

- Doncs, a mi uno de tortilla amb queraïlles i ceba i li fiques all i oli.

- El meu de sepia amb maionesa.

- Que volen beure? Una gerra de cervessa o vi amb llimonada? -diu la cambrera.

- Hui "dus-mos" vi amb llimonada, no?, que digueu?.

- Si, si, be, vi amb llimonada. -contesten els altres dos.

- I a l'amanida, a vore si li fiques un poc mes de tomato i menys encisam.

- I olives xafades.

- Si, tranquils, els faré una amanida especial per a vostés -contesta amb sorna la cambrera.

- Tu sí que eres especial, guapa¡ (el "piropo" habitual).

- Algo més? -pregunta la xicona.

- Cacau i tramús.

- Eixò ja sap que entra en l'esmorzaret -la cambrera està un poc farteta ja.

- Fica-ns un bon plat.

- Que siiii¡¡¡ (tots els dies igual, pensa la xica)

- Estic "blau", des de les sis del mati amb un got de café en llet... -es queixa un dels treballadors.

- No el mulles amb xurros? Jo pase per la xurreria abans de vindre a la feina.

- No, que fan colesterol

- Colesterol? I ara vas a ferte un "bocata" de llomello i formatge? -diu, bocabadat, el company.

- Peró com du all i ens fem amanida, doncs... compensa

- Si que compensa, si... ves corre¡ -ara es riu de la bogeria que ha dit l'altre.

- La meua dona va fer ahir una fideuà, mareeeee¡¡, per a llepar-se els dits. Tenia de tot: gambes, llagostins, sepia, xe, si vaig disfrutar...¡

- Doncs la meua, el putxero no l'encerta, com el putxero de ma mare res.

- Encara estas tu eixina?, el putxero de ta mare? "Ddeeeeiii" (quina paciencia deu tindre la pobra dona, pensa).

- Es que res, eh¡¡, com les pilotes de ma mare, res. Cuant veig que la meua dona es posa a fer putxero dic: ja l'hem cagat, Martorell¡, hui a apretar i engolir, que si obric la boca em baralle.

- Xe, fes tu les pilotes¡¡ -li diu el company riguen-se d'ell.

- Jo?? jo eixò no sé fer-ho, la que les fa be és ma mare.

- Sempre estas igual, ves¡, ves i arrea a ca ta mare, ves¡. I tu, com vares quedar amb la paella eixa amb llenya de diumenge?

- Uuummm -diu, llepan-se els llavis- ens va ixir de lo mes bona: conillet, pollastre del bo, bajoqueta ecològica, que es nota, eh¡, es nota la diferencia, garrofó, tomaquet i pimentonet del terreno, tot en llenya de taronger. Que si cervesseta, que si el fetget, un plateret de cacaus, més cervessa, ara les olives.... no sé com varem acabar de fer la paella perque abans de seure'ns a la taula ja estavem... mareee quina bufa¡¡ -diu, allargant les vocals per exagerar més. I res, ens ho varem passar d'allò més be, contant batalletes i acudits i que si la sangria fresqueta, que si el vinet blanc, el meló d'alger, després les dones havien fet uns postres que ni s'ho podeu imaginar de lo bons que estaven tots, ens varem unflar de dolç, i clar: la cazalleta, la misteleta, el xupito, acabavem a les huit de la nit casi¡. Xe si varem "borrutxar"...

- Vinga, que ja està aci l'esmorzaret. Yyee¡¡, este entrepà no es mes xicotet cada volta?

- Sempre diu el mateix, i sempre es igual: mig pa dels grans. Eixó és que te molta fam, pero esta ben plé -contesta la xicona que els servix, com tots els dies.

- Si que esta ple, si.

- Bon profit -diuen tots.

Al cap d'una estona...

-Mireu qui ve per ahi -diu un d'ells.

- Home¡, el jefe, d'on vindrà?

- De fer algun xanxullo per ahi, d'embolicar a algú en els seus negocis.

- Que enredrant que és¡.

 

- Xeee, t'asentes a esmorzar? -li pregunta un d'ells al jefe.

- Alee, que be esteu¡¡ com dugueu la feina? -contesta ell.

- Be, be, tot normal – (qué li tenen que dir?)

- Xe senta't i fes-te encara que siga el cafe -insistixen.

- No, no, me'n puge a casa a fer-me el cafe en llet i eixina em canvie de camisa que estic tot suat.

(Si, suat, jajaja -pensen els treballadors)

- No tardeu, eh¡ -se'n va, advertint-los.

- No, ja estem acabant.

- Serà posible? Sempre igual, tots els díes igual: "no tardeu, no tardeu" -diu un, amb sonsonete.

- Xica, porta'ns els cafes i el conter -xilla un d'ells.

- Els tres volen café? -pregunta la xica.

- No, a mi dus-me un tallat.

- El conter es sempre el mateix, que ja ho saben, cinc euros.

Cuant han acabat i pagat diuen:

- Au, "mone" a la feina, que si torna a pasar i estem encara aci, la tindrem...


En l'oficina de l'empresa, que está baix mateixa de la casa del jefe, estan l'oficinista i la jefa. L'oficinista esta posant en marxa els ordinadors, revisant el correu, i planejant la feina del dia. La jefa du un espolsador en la ma i va deixan-lo caure per damunt de les prestatgeries, de les taules, de les cadires, mentres li conta a l'oficinista com ha dormit, com s'han alçat els fills, el got de llet que s'ha fet a les set del mati...

- Que esmorces tu? -li pregunta a l'oficinista.

- Jo m'he fet un sandwich de pernil amb un raig d' oli i un got de suc.

- Jo no puc menjar tant, me faig grossa enseguida

(Grossa? si es menja una oliva se li nota -pensa l'oficinista)

- Pues jo, en un got de llet no podría pasar el mati.
 

- Que feu?? - diu el jefe, que acaba d'entrar a l'oficina.

L'oficinista no contesta: que té que fer??: feina, nomes somriu i au.

La jefa (la dona), diu: acabem de torcar la pols i netejar el piso i ara anem a fer coses de l'oficina.

- Jo me'n puge dalt a canviarme de camisa, si voleu algo em crideu.

- Has fet la factura eixa que tenies que fer ahir? -li diu la jefa a l'oficinista.

- Si -li contesta ella.

- Bo, me'n puge a fer-me un altre gotet de lleteta.

- Val (cuanta llet beuen en eixa casa, pensa l'oficinista).

Publicado la semana 35. 29/08/2018
Etiquetas
Assumptes interns , el poble valenciá , Cuant vingues de vacances aci , Está de moda
Compartir Facebook Twitter